Xerrada col.loqui amb Martí Anglada

Per saber més sobre Martí Anglada i Birulés:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_Anglada_i_Birul%C3%A9s

Via Catalana cap a la independència

Clica per veure el vídeo

Autobús pel concert

*Organitzem el desplaçament, per adquirir les entrades visitar a

Marxem

Xerrada amb Jofre Llombart

Autor del llibre "Desmuntant la caverna", èxit d'aquest Sant Jordi



Jofre Llombart, va néixer a Barcelona el 1975, però és de Sant Cugat del Vallès. Des del setembre del 2011 és sots-director del programa El Món a RAC-1, amb Jordi Basté. Ha dedicat la seva vida professional a la ràdio. Va començar a Ràdio Sant Cugat i després va fitxar per Catalunya Ràdio on va ser redactor en cap d’Informatius, corresponsal a Madrid, coordinador d’El Matí de Catalunya Ràdio i, sobretot durant molts anys, redactor especialitzat en política catalana. És llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i postgrau en Comunicació Política de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) de la UAB. Ha donat classes de locució de ràdio al Màster de la Universitat Ramon Llull i Sagrera Audiovisual. Col·labora periòdicament amb el diari electrònic El Singular Digital i el setmanari Tot Sant Cugat.
El podeu seguir a Twitter a través del compte @jofrellombart on, quan pot, contesta els comentaris. Aquest és el seu primer llibre.

Fira Artés 2013

Nou video ANC

Junts ho farem possible

Video del 1er aniversari

ESTELADA REIVINDICATIVA EIX DEL LLOBREGAT

Aquí teniu la nova estelada d'Artés per la Independència. 
Us informem que amb l'ajuda de la territorial de Balsareny demà divendres penjarem aquesta estelada tant ben parida a la vora de l'Eix del Llobregat perquè la vegi tothom qui passi per la carretera.
Alhora aprofitem l'avintenesa que diumenge es farà la tradicional Transèquia de Balsareny a Manresa i tothom qui la faci podrà veure-la perfectament.

Antoni Bassas, Washinton

Reflexions del corresponsal de TV3 a Washington...
 
Una qüestió de dignitat

La sentència del català a l'escola.
Per començar, mirem-nos-ho amb serenitat: Catalunya n'ha passat de molt pitjors i, a diferència del drama de la guerra, l'exili i la dictadura dels nostres pares, res del que passi ara no ens agafa ni captius ni desarmats.  

Autoestima
Som al cantó correcte de la història. Malgrat tots els intents d'aniquilació, Catalunya i la seva llengua encara existeixen, mil anys després. Aquells que abracin la causa de la llibertat i de la cultura no poden sinó abraçar la causa de Catalunya. 

Persistència:
A vegades, cal repetir el que és obvi. Per a nosaltres, l'espanyol és més que un idioma útil per anar pel món, i per a molts de nosaltres, és una llengua de la família, si no la llengua de la família.
La seva superioritat demogràfica és tremenda, sense oblidar que estem obligats a saber-lo per llei. Per això tots els catalanoparlants som bilingües. Per això el nostre sistema educatiu garanteix el coneixement del català i el castellà al final de l'ensenyament obligatori. Els catalanoparlants no tenim cap problema amb l'espanyol, sinó amb l'anglès.
Qualsevol que no negui la realitat de Catalunya sap que l'únic problema real és al revés: com garantir el coneixement i l'ús del català de tothom que viu a Catalunya, sobretot ara, quan per a centenars de milers d'immigrants la llengua de la família és l'amazig, l'àrab, l'urdú o l'espanyol de Sud-americà. Aquest és el problema i per això la immersió és imprescindible.  

Indignació:  
Catalunya va seguir els procediments previstos a la llei i va votar si a l'Estatut, malgrat que ja venia retallat pel Congrés, víctima de la calculada histèria política del Partit Popular i l'ànima jacobina del PSOE.
Un Tribunal Constitucional desacreditat el va sentenciar políticament, i ara resulta que hem d'anar cap enrere? De cap manera. La dignitat passa per un gest excepcional de desobediència.

Així s'han comportat altres pobles en el curs de la història, i ara ens toca a nosaltres. (Això sí, no fem escarafalls amb les sentències si després no som capaços d'aguantar una conversa en català o ens dirigim en castellà a un desconegut.)

Fer un pensament:
No podem continuar vivint en aquest continu estrès nacional. No podem admetre que Espanya ens tracti com una nosa, que presenti la llengua catalana en termes de conflicte, que ens esgoti fiscalment, que ignori la nostra producció cultural, que hagi arribat a boicotejar-nos comercialment i que, a sobre, alimenti i propagui diàriament la mentida sobre Catalunya, tant se val que parli de llengua o d'impostos. Ja fa massa temps que dura, i tots ho veiem. Les crides al desacatament de la sentència d'aquests dies, o a la insubmissió fiscal mesos enrere, són manifestacions d'un malestar constant que evidencia un problema de fons que no fa més que créixer i que ja no podem ignorar ni llegar a la pròxima generació: l'única convivència possible amb Espanya és la de dos bons veïns. Catalunya no pot continuar sent tractada amb els mateixos drets que un menor d'edat.
Ser catalans és la nostra manera de ser al món. Massa gent ha patit tortura, presó, exili o mort per preservar la nostra identitat. La resposta que ara donem, i singularment la que donin els partits polítics catalans, és una qüestió de dignitat.

  ANTONI BASSAS 

ESTELADA D'ESPELMES EN SUPORT A LA DECLARACIÓ DE SOBIRANIA DEL POBLE DE CATALUNYA

MANIFEST SOBRE LA DECLARACIÓ DE SOBIRANIA DEL POBLE DE CATALUNYA I EL PROCÉS DE TRANSICIÓ NACIONAL
Les persones que formem part de l’assemblea d'Artés per la independència, integrada en l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), amb el suport de l’ajuntament d'Artés, integrat en l’Associació de Municipis per la independència (AMI),
CONSIDEREM
1.- Que Catalunya s’ha format com a nació al llarg de deu segles, amb una llengua i unes formes de vida pròpies, en l’ordre social i econòmic, en l’ordre intel·lectual i espiritual i en l’ordre jurídic i polític.
2.- Que a conseqüència de la derrota de 1714, les institucions catalanes foren abolides i Catalunya fou annexada “per dret de conquesta” a Castella com a província seva.
3.- Que Catalunya ha resistit l’agressió permanent de l’Estat espanyol durant aquests tres-cents anys i que tots els intents d’encabir i trobar un encaix polític entre Catalunya i l’Estat espanyol, inclosos els trenta anys d’autonomisme, han fracassat.
4.- Que la pertinença a l’estat limita conscientment les potencialitats del nostre desenvolupament econòmic i cultural, i atempta clarament contra la cohesió de la societat catalana per l’espoli que pateix la nostra nació i per la limitada capacitat de decisió i d’autogovern que permet l’autonomia.
5.- Que després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol de 28 de juny de 2010, s’ha fet del tot evident que només tenim dues vies: o bé desaparèixer com a nació o, per contra, iniciar un procés d’independència que ens porti a la constitució del nostre propi Estat.
6.- Que la manifestació del passat Onze de setembre ha estat el punt culminant d’un procés de presa de consciència i de mobilització sense precedents, que representa l’inici de l’etapa final del procés de independència de Catalunya. Els resultats de les eleccions al Parlament del 25N, a més, han posat de manifest que hi ha una àmplia majoria social disposada a exercir el dret a decidir i a assumir-ne les conseqüències.
7.- Que l’objectiu prioritari del Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya ha de ser la construcció del marc legal que faci possible la celebració d’una Consulta vinculant al poble de Catalunya, amb una pregunta clara i inequívoca, que compti amb la supervisió internacional com a requisit per l’acceptació del seu resultat.
8.- Que ha arribat l'hora d'unir esforços per tal que les voluntats actuals a favor de la sobirania s’agrupin i esdevinguin majoritàries per vies democràtiques, com a condició indispensable per exercir el dret d’autodeterminació.
MANIFESTEM
1.- El nostre suport a la nostra màxima institució nacional, el Parlament de Catalunya, per l’aprovació de la Declaració de Sobirania del Poble de Catalunya, si explícita que el poble català és subjecte polític i jurídic plenament sobirà per a decidir per si mateix el seu futur, sense ingerències externes de cap tipus. La Declaració és transcendental ja que ningú, des de l’estricta aplicació del dret internacional, ja no podrà negar a Catalunya l’exercici del dret a l’autodeterminació.
2.- La nostra ferma voluntat que el Parlament de Catalunya convoqui, tan aviat com ho consideri convenient i no més enllà del 2014, el referèndum o consulta perquè el poble català pugui exercir el seu dret de lliure decisió i, si aquesta és la seva voluntat majoritària, que Catalunya esdevingui un nou estat independent.
3.- El nostre compromís de treballar per aconseguir el suport majoritari del poble català a la constitució de l’Estat propi, fent arribar a tots els nostres conciutadans les raons que ho avalen i convidant-los a participar en la construcció d’un Estat al servei d’una societat més lliure, justa, pròspera i profundament democràtica.
És per tot això que fem una CRIDA
A col·laborar en el procés d’independència i participar activament en la campanya per a ampliar i consolidar la majoria social favorable a l’Estat propi que declarem iniciada en aquest acte. És el moment d’arribar a tots els racons del país per tal que quan els ciutadans de Catalunya exercim el dret a l’autodeterminació ho fem de forma clara i inequívoca pel sí a la llibertat i al nostre futur com a poble.
A incorporar-vos a l’Assemblea Nacional Catalana (www.asemblea.cat) i a col·laborar amb les entitats que donen suport a aquesta Crida!
Als ajuntaments que encara no ho hagin fet, a incorporar-se a l’Associació de Municipis per la independència (www.municipisindependencia.cat)!

A Artés, el 23 de gener de 2013.
Independència és llibertat, Catalunya nou Estat!

Suport a la declaració de sobirania del poble català

MANIFEST DE BAGES PER LA INDEPENDÈNCIA sobre la negociació per la declaració de Sobirania del Poble Català

N’ESTEM TIPS I CANSATS I VOLEM UNA DECLARACIÓ DE SOBIRANIA ÚNICA, CLARA I PRECISA QUE EXPLICITI QUE EL POBLE CATALÀ ÉS SUBJECTE POLÍTIC I JURÍDIC PLENAMENT SOBIRÀ PER DECIDIR EL NOSTRE FUTUR SENSE INGERÈNCIES EXTERNES DE CAP TIPUS.

Aquesta setmana de negociacions ens recorda massa els inacabables, insuportables i decebedors mesos de negociacions de l’Estatut, que van ser el presagi del què va pasar després, un cop aprovat al Parlament i que tothom va córrer a negociar separadament a Madrid, per acabar amb l’estatut ribotat i anticonstitucionalitzat.

Per això diem que estem tips i cansats de tanta negociació i des del Bages manifestem enèrgicament la nostra incredulitat perquè es faci tant cas i es doni tant de protagonisme a aquelles forces polítiques que, amb posat i manifestacions de xaiet o de noi que no ha trencat mai cap plat ni cap olla, ens estan portant a fer el ridícul.

Des del Bages per la Independència volem manifestar alt i clar que “qui no estigui pel dret a decidir del poble de Catalunya” que no signi la declaració; i no cal rebaixar plantejaments perquè els que només defensen els drets dels espanyols de Castella, Extremadura, Andalusia, etc ens portin a aprovar una Declaració autoretallada i autocensurada.

Seguint la crida que van fer, el dijous passat, la presidenta de l’ANC i el president de l’AMI, exigim una Declaració de Sobirania que signifiqui un gran primer pas del procés que ens ha de portar a l’exercici d’aquest dret a decidir, no més enllà del 2014.

I convoquem tots els ciutadans de la comarca, a manifestar el nostre suport a la Declaració aprobada, sempre que contingui els mínims abans especificats o el nostre rebuig si acaba aprovant-se una Declaració aigualida o ambigua.

Bages per la Independència

Més vídeos

Dos vídeos de la productora 24 imatges per segon  a favor de la independència de Catalunya:

 "La jove franctiradora", una idea de Lluïsa Paredes per a contribuir a la llibertat del nostre país. la idea té com a referència el violoncel·lista de Sarajevo, salvant molt les distàncies; el que diuen que som i volem enfront d'allò que som i volem realment. La franctiradora no dispara trets, sinó... notes.

Un jove s'amaga durant un bombardeig en un refugi i escriu un missatge a la paret. Amb la imatge en color, el vídeo ens porta a dia a d'avui, on el jove, ara un home de més de noranta anys, torna a aquell amagatall. És en Josep Vicens, de la lleva del biberó, un exemple de tenacitat i caràcter, de supervivència.

Catalunya-Nigèria

Catalunya-Nigèria: bon partit, gran festa!

Gràcies a tots!!!