9N/2014
US ESPEREM A TOTES I A TOTS. VOLEM CUES A DAVANT DE L'INSTITUT.
Al C/ Montserrat
MÉS INFO: www.participa2014.cat www.araeslhora.cat o TRUCANT AL 012
divendres, 7 de novembre del 2014
divendres, 10 d’octubre del 2014
AGENDA D'ACTES OCTUBRE-NOVEMBRE
Aquí teniu tots els actes que hem programat per aquests dos mesos tant importants per a tots nosaltres.
US HI ESPEREM A TOTS I TOTES
US HI ESPEREM A TOTS I TOTES
dilluns, 22 de setembre del 2014
TOT EL QUE CAL SABER SOBRE LA LLEI DE CONSULTES
PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE LA
LLEI DE CONSULTES POPULARS NO REFERENDÀRIES
1.
Podia la Generalitat fer una llei de consultes?
Sí.
L’article 122 de l’Estatut
atribueix a la Generalitat la competència exclusiva per regular i convocar tot
tipus de consultes populars no referendàries en l'àmbit de les seves
competències. Aquest article no va ser anul·lat per la sentència del TC de
2010.
2.
Una consulta i un referèndum, són el mateix o no?
Legalment es distingeix entre els
referèndums i les consultes no referendàries. En línies generals, els
referèndums són una classe de consultes dirigides al conjunt de persones que
formen el cens electoral, utilitzant els recursos administratius i les garanties
pròpies de les eleccions. Les consultes són un altre mecanisme per conèixer
l’opinió de la població, però adreçades a un col·lectiu diferent del que
integra el cens electoral i sense utilitzar els recursos de l’administració
electoral.
3.
És vinculant el resultat d’una consulta?
No.
Però tampoc ho és el resultat dels
referèndums, excepte el dels previstos per a la modificació de la constitució i
l’aprovació dels estatuts d’autonomia, que són els únics legalment vinculants.
Tot i així, la llei de consultes preveu que la institució convocant s’ha de
pronunciar sobre les conseqüències del resultat en el termini de dos mesos des
de la celebració de la consulta.
4.
Aquesta llei s’ha fet només per a la consulta del
9N?
No.
Aquesta és una llei general de
consultes no referendàries. Les consultes poden ser d’àmbit nacional, si es
refereixen a tota Catalunya, o d’àmbit local, ja sigui municipal o
supramunicipal. També poden ser de caràcter general, obertes a tota la població
legitimada per participar en una consulta, o bé de tipus sectorial, és a dir,
adreçades només a un col·lectiu concret per raó de l’objecte específic de la
consulta. A més, la llei regula altres mitjans de participació pública:
enquestes, audiències públiques i fòrums de participació.
5.
I el 9N què serà, una consulta o un referèndum?
Per conèixer l’opinió de la
població sobre el futur polític de Catalunya es podia convocar un referèndum,
però l’Estat espanyol, que és qui té la competència per convocar-lo, s'hi nega.
També s'ha negat a cedir puntualment a la Generalitat la competència per
convocar un referèndum per la via de l'article 150.2 de la Constitució. Per
això, s’ha optat per crear una legalitat pròpia, la llei de consultes, que
permet preguntar l’opinió dels ciutadans mitjançant votació, sense necessitat
del permís de l’Estat, però sense poder usar el cens ni els mitjans de
l’administració electoral.
6.
La consulta del 9N és un referèndum encobert?:
Des del punt de vista legal i
formal no ho és. Establertes les diferències formals entre els dos tipus de
consultes (referèndums i consultes no referendàries) no existeixen matèries i
assumptes vedats a l’opinió i exclosos del parer ciutadà, ni tan sols quan la
població d’un territori en general és consultada des d’instàncies
institucionals. Sostenir el contrari és fer
una interpretació molt restrictiva
de la llibertat d'expressió i del principi de participació política de la
ciutadania.
7.
Preguntar sobre la independència de Catalunya forma
part de les competències de la Generalitat?
La competència de la Generalitat
és demanar i conèixer l’opinió dels ciutadans sobre una determinada actuació,
decisió o política pública mitjançant votació per orientar l’actuació política
de la Generalitat.
8.
I quin sentit té preguntar sobre la independència,
si la Generalitat no té competències per proclamar-la?
La delimitació del possible objecte d’una
consulta comprèn, no solament les competències materials en sentit estricte,
sinó també el conjunt de funcions i facultats d’iniciativa i impuls polític
atribuïdes a les institucions catalanes. Així, la Generalitat té capacitat
d’iniciativa legislativa per promoure la modificació de qualsevol aspecte de la
legislació estatal, inclòs modificar la constitució espanyola. Per tant, en
democràcia és lògic voler conèixer l’opinió de la població sobre qualsevol
qüestió del debat polític, inclosa la independència, encara que les
conseqüències derivades de l'opinió expressada quedin limitades per les
prescripcions constitucionals.
9.
Doncs, per què el govern espanyol del PP i el PSOE
diuen que la consulta del 9N és il·legal o no serveix per preguntar per la
independència?
Insisteixen que es tracta d'un
referèndum encobert, que només pot autoritzar l'Estat. També sostenen que la
Generalitat només pot preguntar sobre qüestions de la seva competència material
directa, oblidant que l'àmbit competencial inclou també les facultats de la
Generalitat per actuar i presentar iniciatives polítiques en els òrgans comuns
de l'Estat. A la pràctica, però, el seu únic interès és evitar tot el que pugui
posar en qüestió la unitat territorial d’Espanya i temen que el resultat de la
consulta pugui ser favorable a la independència. En un context realment
democràtic, preguntar l’opinió de la població sobre qualsevol qüestió política
no pot ser mai il·legal, mentre que impedir-ho suposa limitar la democràcia.
L’únic que seria contrari a la constitució espanyola, i per tant il·legal,
seria proclamar la independència.
10. Qui pot
convocar una consulta com la del 9N?
Com que és una consulta d’àmbit
nacional, pot ser convocada pel President, el Govern i el Parlament, així com
també un 10% dels municipis la població dels quals sumi almenys 500.000
habitants. També cap la convocatòria per iniciativa ciutadana.
11. Si no es
pot utilitzar el cens, qui pot participar en la consulta del 9N?
Els detalls s’establiran
mitjançant el decret de convocatòria de la consulta, però la llei preveu que
poden ser cridats a participar-hi: (i) els majors de 16 anys que tinguin la
condició política de catalans d’acord amb l’Estatut i els catalans residents a
l’estranger que s’hagin inscrit en un registre especial creat amb aquest
efecte; (ii) els majors de 16 anys nacionals d’un estat de la Unió Europea
inscrits al Registre de Població de Catalunya que acreditin almenys 1 any de
residència legal continuada immediatament anterior a la convocatòria; i (iii)
els majors de 16 anys d’altres estats inscrits a l’esmentat Registre que
acreditin la residència legal durant almenys 3 anys.
12. Això vol
dir que tots els catalans residents a l’estranger i els estrangers residents a
Catalunya podran votar el 9N?
No.
La llei crea el Registre de
participació en consultes populars no referendàries. Aquest registre integrarà
les dades del Registre de Població de Catalunya i del Registre de catalans a
l’exterior. Un cop convocada la consulta, s’establirà un període per a què els
catalans residents a l’estranger i els estrangers residents a Catalunya puguin
manifestar la seva voluntat de participar a la consulta. D’aquests col·lectius
només podran votar aquells que prèviament hagin manifestat la seva voluntat de
fer-ho.
13. I per què
no poden votar els catalans residents a la resta de l'Estat?
D'acord amb el marc legal actual,
la definició política de català és "espanyol empadronat a Catalunya".
Els catalans empadronats fora de Catalunya no tenen legalment la condició
política de catalans i tampoc no poden votar a les eleccions del Parlament. Cal
recordar que no s'està debatent una qüestió de nacionalitat.
14. I si algú
no vol que s’utilitzin les seves dades personals emparant-se en la normativa de
protecció de dades?
La llei preveu que per a la comunicació i
l’actualització de les dades no es requereix el consentiment de l’interessat.
Per tant, ningú s’hi podrà oposar.
15. Dins de
quin termini s’ha de celebrar la consulta?
La consulta ha de tenir lloc en un
termini d’entre 30 i 60 dies naturals comptats des de l’endemà de la publicació
del decret de convocatòria.
16. Com ha de
ser la pregunta d’una consulta?
Una consulta pot contenir una o
més preguntes o propostes. Les respostes només podran ser afirmatives,
negatives o en blanc. Són nul·les les paperetes que no s’ajustin al model
oficial o que hagin patit alteracions que no permetin saber el sentit de
l’opinió expressada. Si hi ha diferents preguntes o propostes, poden ser
successives o alternatives. Si són successives s’han de referir al mateix
objecte i si són alternatives han de ser mútuament excloents. En tot cas, la
pregunta, preguntes o propostes han de ser formulades de manera neutra, clara i
inequívoca.
17. Si no és
possible utilitzar l’administració electoral ni de justícia, com es pot
garantir que la consulta del 9N tingui garanties?
La llei preveu un sistema propi i
específic de garanties. Per a les consultes d’àmbit nacional el sistema està
integrat per una Comissió de Control, una Comissió de Seguiment per a cada
delegació territorial de la Generalitat i les meses de consulta.
18. Què és i
quines funcions té la Comissió de Control?
És un òrgan permanent format per 7
juristes i politòlegs designats per Parlament per a cada legislatura. La seva
funció principal és vetllar per què les consultes s’ajustin als principis i
requisits legals i es respecti el procediment. Provisionalment faran les seves
funcions la Comissió de Control prevista en la Llei d’Iniciativa Legislativa
Popular.
19. Què són i
què fan les Comissions de Seguiment?
Són òrgans nomenats especialment
per a cada consulta i per a cadascuna de les delegacions territorials de la
Generalitat. Cadascuna de les Comissions de seguiment està integrada per 5
juristes i politòlegs designats per la Comissió de Control. Entre d’altres
funcions, són responsables de les operacions de recompte i resoldre queixes,
consultes o incidències.
20. I les
meses de consulta?
Són els òrgans davant els quals es
fan les votacions presencials. Estan formades per un president i dos gestors
designats per sorteig públic entre les persones majors d’edat inscrites en el
registre de participants. Es poden constituir meses de consulta a l’estranger.
Correspon a les meses de consulta, entre d’altres funcions, facilitar la
participació, identificar els participants, custodiar la llista de persones
legitimades per votar a la mesa de consulta corresponent i fer públicament el
recompte provisional de respostes.
21. Està
prevista l’existència d’interventors?
No.
Però la llei preveu que les
organitzacions socials i professionals interessades puguin formar part del
procés de la consulta. Tenen la condició d’interessades les organitzacions amb
personalitat jurídica que tinguin una finalitat relacionada amb l’objecte de la
pregunta. Les formacions polítiques representades al Parlament de Catalunya
tenen en tot cas la condició d’organització interessada.
22. Com serà
la campanya de la consulta?
La llei preveu que es faci
campanya i debat públic informatiu i per facilitar el contrast de posicions
sobre l’objecte de la consulta i demanar el suport a les persones legitimades
per participar-hi. La campanya s’inicia l’endemà de la publicació del decret de
convocatòria i acaba a les zero hores del dia de votació. És a dir, no hi ha
dia de reflexió.
23. Quines
són les modalitats de votació previstes?
Es pot votar presencialment o de
forma anticipada. El vot electrònic, de forma presencial o telemàtica, només
serà possible quan es reguli reglamentàriament. La votació presencial ordinària
es fa mitjançant paperetes i en sobre de votació tancat, que s’introdueix en
una urna. La votació anticipada, si el decret de convocatòria la preveu,
s’haurà de sol·licitar i es podrà fer per correu o per dipòsit en el lloc on
s’estableixi a tal efecte i en el període que es prevegin en el decret de
convocatòria.
24. Qui fa el
recompte dels vots i declara el resultat?
Correspon a les meses de consulta
fer públicament el recompte provisional de les respostes de cada mesa i
correspon a les Comissions de Seguiment fer el recompte del respectiu àmbit
territorial i informar-ne la Comissió de Control. La declaració del resultat
global l'ha de fer la Comissió de Control.
25. I què
passa si el govern espanyol impugna la llei de consultes i/o el decret de
convocatòria?
L'admissió a tràmit de la
impugnació de disposicions autonòmiques davant el Tribunal Constitucional
suposa la seva suspensió automàtica per un període de 5 mesos, dins del qual
s'ha de dictar sentència o aixecar o ratificar la suspensió.
26. Seria una
il·legalitat celebrar la consulta amb la llei de consultes i/o el decret de
convocatòria suspesos?
Tècnicament ho seria. Altra cosa
és el valor polític que es vulgui donar i el cas que es vulgui fer a les
resolucions del Tribunal Constitucional, que amb la sentència de l'Estatut i
d'altres ha demostrat que no és un òrgan independent ni neutral, sinó que per
la forma de designació dels seus magistrats està altament polititzat.
dimarts, 16 de setembre del 2014
1.800.000 persones a la V-11'S «l'ANC no farà NI UN PAS ENRERA»
MOLTÍSSIMES
FELICITATS A TOTS. L'11'S-2014 hem guanyat la INDEPENDÈNCIA
Ja
estem en ple debat de política general al Parlament de Catalunya
d'aquesta tornada de les vacances polítiques. Un curs polític que
estarà marcat de ben segur per la conclusió d'aquest debat.
Estem
dins d'una de les setmanes més decisives pel futur del nostre país
dels últims 37 anys, com a mínim.
Aquest
debat de política general acabarà amb l'aprovació de la llei de
consultes que ens portarà a que el Parlament aprovi el decret de
convocatòria de la CONSULTA DEL 9N.
Aquesta
setmana, marcada pel referèndum escocès que es celebrarà dijous
dia 18 de setembre i que conclourà divendres amb l'aprovació de la
llei de consultes serà decisiva fins dilluns perquè estem segurs
que entre divendres 19 i dilluns 22 el president Mas aprovarà el
decret de convocatòria de la CONSULTA.
Aquesta
setmana l'hem començada amb la força, amb la immensa energia que
ens veu donar tots plegats; que cadascú de nosaltres vem compartir
amb la resta del MILIÓ VUIT-CENTES MIL persones que vem sortir al
carrer de la manera més cívica i respectuosa. Vem organitzar-nos
tant i tant bé que vem fer una gran senyera humana d'onze
quilòmetres. Amb aquesta potent energia, amb aquesta gran il·lusió
l'Assemblea Nacional Catalana ha començat aquesta setmana crucial
portant al Parlament de Catalunya 750.000 instàncies basades en el
dret a petició de la campanya Signa un Vot (en què heu participat
més de 1.200 artesencs). Instàncies que demanen, una per una, que
el Parlament convoqui la consulta o que proclami la independència.
Com
va dir ahir la presidenta a les portes del Parlament: «l'ANC no
farà NI UN PAS ENRERA». I estem segurs que la influència de
l'11'S, de la campanya Signa Un Vot i de la pressió en general que
estem fent durant els dos anys i mig de vida de la nostra gran
entitat, seran decisius per a la conclusió d'aquest debat de
política general que ha de concloure (sens falta) amb l'aprovació
de la llei de consultes catalana (acord amb la declaració de
sobirania del poble català aprovada al gener de 2014) i amb la
convocatòria de la consulta.
A
Artés n'estem segurs, GUANYAREM:
Perquè
hem portat el 14% de la població d'Artés a la V de l'11'S i hem fet
la manifestació més multitudinària d'Europa. 742 persones en 13
grans autocars van viatjar serenament a la Gran Via de les Corts
Catalanes.
I
perquè hem portat al Parlament de Catalunya 1200 instàncies del
Signa un Vot que representen un 22% de la població Artesenca.
Estem
segurs que entre el divendres d'aquesta setmana i el dilluns de la
que ve sabrem tots els ets i uts de la consulta del 9 de novembre.
Però per guanyar i sobretot perquè la participació a la consulta sigui la més gran de la història (també de votants del NO) us demanem que us feu voluntaris a www.araeslhora.cat I que ens ajudeu a portar a terme la gran campanya porta a porta que s'iniciarà de seguida i de la qual rebreu informació concreta. Una enquesta de 3 preguntes sobre quin és el país que ens agradaria tenir.
Mireu els vídeos del Vicenç Rovira i del Robert Puig
https://www.youtube.com/watch?v=_3tkkFeDpbc
AJUDEU-NOS: PARLEU AMB ELS INDECISOS QUE CONEGUEU. PARTICIPEU EN ELS ACTES QUE PROGRAMAREM D'ARA FINS AL 9N AMB AQUEST OBJECTIU
Fins aviat, i gràcies a totes i tots
Jordi Jorba i Dordal
Mireu els vídeos del Vicenç Rovira i del Robert Puig
dissabte, 23 d’agost del 2014
dilluns, 28 de juliol del 2014
QUÈ ENS CAL PER ASSOLIR EL NOSTRE OBJECTIU
Aconseguir 100.000 voluntaris de campanya:
Els voluntaris són la nostra força principal. La seva feina és realitzar alguna de les
tasques previstes en la campanya, que són molt diverses. Poden anar des
d'enviar missatges a les persones de cercles propers, fins a repartir informació
del Sí-Sí, passant per trucar als possibles votants o captar nous voluntaris. La
seva implicació és variable, des de 60 minuts setmanals fins on cadascú
consideri oportú.
Cal que entenguem que un voluntari no és només el que encartella, munta actes
o fa parades; sinó que és aquell que realitza les accions organitzades des de la
campanya, encara que hi dediqui poc temps. Tota petita acció és imprescindible
per assolir el nostre objectiu.
Aquests 100.000 voluntaris són per poder tirar endavant la campanya del Si-Si, a
partir de l'11 de Setembre. Més endavant enviarem la informació detallada de
com organitzar aquest gran cos de voluntaris.
Inscriure's com a voluntari de campanya no és el mateix que inscriure's com a
voluntari en l'organització de l'11 de Setembre. Pels voluntaris que calen per
organitzar l'11 de Setembre es farà una crida específica segons les necessitats de l'acte i es vehicularà a través de les Assembles Territorials de l'ANC.
Aconseguir el finançament necessari:
Per tirar endavant la segona part de la campanya ens caldran recursos
econòmics. Per això, s'ha posat en marxa un projecte de finançament
(foundraising) amb diversos canals d'obtenció de recursos: els donatius
particulars, la compra de la samarreta de l'11S, les subscripcions, l'organització
d'actes que permetin l'obtenció de beneficis... En aquesta línia, s'ha engegat
una campanya de telemàrqueting que ha començat a fer trucades en nom de
l'ANC i d'Omnium per demanar col·laboracions econòmiques per la campanya.
Que la V del proper 11 de setembre sigui un èxit:
La Diada de l'11 de setembre d'enguany serà especialment transcendental. Serà
el punt d'inflexió de la campanya i marcarà l'esprint final fins al 9N. Que la
mobilització sigui un èxit és el garant de la victòria el 9N. Per això, cal que entre
tots aconseguim omplir la V, donant un missatge inequívoc al món que el 9N
votarem la nostra llibertat. L’11/9 serà el garant del 9/11.
Del 12 de setembre al 8 de novembre:
És el temps que tenim per assegurar el millor resultat possible del Sí-Sí. Serà el
moment d'entrar a fons en la campanya, posant en marxa la maquinària que
haurem preparat. Els 100.000 voluntaris entraran en acció amb informació
constant i específica per poder desenvolupar la seva tasca i caldrà l'organització
d'actes arreu del país.
Voluntaris, finançament i inscripcions a la V
Queda poc temps per al 9N i tots som conscients que cal accelerar. Si bé l’estiu
és un període difícil per organitzar actes, us volem fer dues primeres propostes.
En primer lloc, que alguns actes que ja se celebrin al territori, i amb els quals
tingueu algun vincle, poden convertir-se en actes de la campanya. Algunes
activitats de les festes majors poden emmarcar-se en la campanya i complir els
objectius: per exemple, un sopar popular pot destinar una part dels ingressos a
la campanya o tenir una taula per a la recollida d’inscripcions.
MANUAL DE CAMPANYA L’11 DE SETEMBRE
Concentracions del matí:
La convocatòria del matí de l’11 de setembre a tots els municipis té 3
objectius principals:
Convocar a la població de cada municipi davant el seu ajuntament per assistir
a la gran concentració de la tarda a Barcelona.
Lliurar als càrrecs electes municipals els Compromisos ciutadans que hagin
signat les entitats locals durant l’estiu.
Visualitzar una gran mobilització als 947 municipis de Catalunya. Per això és
necessari que cada poble compti amb un equip de 2 o 3 fotògrafs.
SAMARRETES ARA ÉS L'HORA
Logística dels Pacs:
Com es demanen els pacs:
Totes les comandes s’han de fer
per la web a la pàgina
Us les podem demanar nosaltres sota comanda. Us enviarem un document per demanar-les
MANUAL DE CAMPANYAMOBILITAT 11S
Garantia d’èxit: L’ús del transport
públic per a l’accés a la V
Donada l’excepcionalitat de l’acte, no es pot
garantir l’aparcament del vehicle privat dins
de la ciutat de Barcelona. Fem una crida a
tots els participants en d’arribar a Barcelona
en transport públic (Rodalies-Renfe, Metro,
Bus Regular, FGC)
Horaris de les línies de transport
públic de Catalunya per al 11 de
setembre de 2014:
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya:
serveis de dia feiner lectiu a totes les línies
FGC.
Serveis amb destí o origen Barcelona -bus
regular i Rodalies-, que són competència de
la Generalitat de Catalunya també faran
horaris feiners en hora punta. Properament
farem públics quins són exactament els
serveis afectats un cop ens ho comuniqui la
Generalitat de Catalunya.
Bitllets de transport públic
especials. T-Ara és l’hora
Estem treballant per tal de poder oferir als
participants un bitllet de transport públic
especial. Un bitllet (T-Ara és l’hora) a preu
reduït, amb viatges il·limitats durant tot el
dia, per a les zones 1, 2, 3, 4, 5 i 6 de l’Autoritat
Metropolitana del Transport. Rebreu un
correu específic amb la informació detallada
de com sol·licitar-lo.
El vehicle privat.
Com a complement, accés al TRAM en
transport públic.
En cas d’ús del vehicle privat, l’ANC posarà a
disposició dels participants un plànol
d’aparcaments preferents, fora de la ciutat
de Barcelona. Des d’allà els participants
s’hauran de desplaçar en transport públic
-Metro, Rodalies Renfe o FGC- als TRAMS
assignats.
Persones amb mobilitat reduïda
Estem treballant perquè hi hagi diverses
zones d'aparcament reservat per a persones
amb mobilitat reduïda. Estaran distribuïdes
per tal de que siguin properes a la majoria de
trams del recorregut i hi podran aparcar
només els vehicles que comptin amb el
distintiu corresponent. Properament
actualitzarem aquesta informació a la web
amb un plànol dels espais reservats.
Altres iniciatives d’arribada a
Barcelona.
Els companys de Pedalem per la
Independència estan organitzant sis
columnes de ciclistes per arribar a Barcelona
des de tot el territori, podeu trobar més
informació a
Hi ha altres iniciatives d’arribada a Barcelona,
a mesura que les anem concretant us
passarem la informació.
PER TAL DE FACILITAR UNA ENTRADA FLUIDA A TOTS ELS ASSISTENTS
ES RECOMANA ARRIBAR A BARCELONA ENTRE LES 13 H I LES 15 H DEL DIA 11S.PER A MÉS INFORMACIÓ
Assemblea Nacional Catalana
dijous, 17 de juliol del 2014
LA MÉS GRAN MOBILITZACIÓ DEL NOSTRE PAÍS
TOTA LA INFORMACIÓ SOBRE LA DIADA DE L'11 DE SETEMBRE 2014 A:
http://www.araeslhora.cat/
Els que veniu amb el nostre bus NO PATIU PER LA INSCRIPCIÓ, LA FAREM EN GRUP
MANIFEST
Els homes i dones que formem part de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural impulsem la campanya “Ara és l’hora”, per guanyar la Consulta que se celebrarà el 9 de novembre de 2014. Fem una crida a la resta d’entitats de la societat civil catalana, a les organitzacions polítiques, socials, econòmiques, i a tota la ciutadania, perquè s’incorporin a aquesta campanya, basada en els eixos següents:
1 - Ara és l’hora de la gent. Després de les massives mobilitzacions dels darrers anys i dels èxits absoluts de participació de l’Onze de Setembre de 2012 i la Via Catalana de 2013, tenim una oportunitat històrica. L’oportunitat única de ser els amos del nostre destí col•lectiu. L'oportunitat de construir, tots junts, un nou país d'Europa.
2 - Ara és l’hora de la democràcia. Ara ens toca decidir, i ho farem de manera radicalment democràtica i pacífica. Treballarem perquè la voluntat del conjunt del poble prevalgui, saltant els murs antidemocràtics i deixant enrere aquells que volen mantenir l’statu quo. És a dir, aquells que no volen que res canviï.
3 - Ara és l’hora de la unitat. La campanya demostrarà que som un poble unit en la diversitat. Hem après a viure plegats des de fa molts anys i hem demostrat que la nostra convivència supera les divisions que ens han volgut crear. Mostrarem que som un poble unit i decidit a assolir un objectiu que és per a tothom i no per a uns quants.
4 - Ara és l’hora de la generositat. Allargarem la mà a tots els qui encara no creuen en el nostre projecte. Els explicarem quina és la Via Catalana, el camí democràtic, pacífic i inclusiu d’assolir la independència. Un camí que ens permetrà que Catalunya i Espanya convisquin com a bons veïns, en posició d’igual a igual, és a dir, d’Estat a Estat.
5 -Ara és l’hora de ser valents. Hem d’actuar amb el seny que ens caracteritza per valorar la credibilitat i l’abast real d’una promesa de “tercera via”. Hem de recordar que la tercera via ja s’ha intentat i mai s’ha acomplert, Els partidaris del «no» compten amb el suport d’un Estat molt poderós, que utilitzarà tots els mitjans possibles per imposar la seva opció. Fins ara els seus arguments han estat catastrofistes i negatius. Tard o d’hora ens faran falses promeses. Haurem de ser ferms i perseverants. I respondre amb serenor, sense caure en el parany de les provocacions que només busquen crear reaccions apressades i afeblir-nos. No ens deixarem atemorir ni ens deixarem enganyar. I tindrem valentia per acarar els reptes més difícils.
6 - Ara és l’hora de treballar de forma excel•lent. Tenim feina i la farem molt ben feta. Amb una campanya a l’alçada del repte que ens hem proposat. Hem anat a buscar els millors professionals del país i d’arreu perquè s’impliquin a fons per guanyar. Els millors experts en màrqueting per fer arribar el nostre missatge a tot arreu, els millors sociòlegs per entendre les inquietuds i anhels dels indecisos, els millors enginyers, matemàtics i informàtics per disposar de totes les eines que ens ajudaran a guanyar. Els creadors de les campanyes polítiques de més èxit al món i els assessors en comunicació política més prestigiosos s’han compromès amb nosaltres i treballaran colze a colze amb milers de voluntaris. Eixamplarem la majoria social a favor del Sí i Sí a tots els racons del país, recollint les iniciatives que s’han emprès fins ara i, sobretot, comptant amb el suport de moltes i moltes persones que encara no han tingut l’ocasió de participar. Explicarem a tanta gent com calgui els nostres arguments a favor d’un Estat independent i ho farem amb una campanya d’arguments i de sentiments, de raons i d’il•lusions, d’idees i de valors.
7 - Ara és l’hora de votar i de guanyar. Una àmplia majoria de les forces polítiques representades al Parlament de Catalunya, amb el President de la Generalitat al capdavant, s’han compromès a convocar una consulta el 9 de novembre del 2014 perquè la ciutadania puguem decidir a les urnes el nostre futur polític. Treballarem perquè res ni ningú ens impedeixi acudir a les urnes. El nostre repte és que el dia 9 de novembre guanyi el Sí-Sí. Només una majoria clara ens permetrà recomençar la història d’un nou Estat d’Europa. Volem comptar amb tothom perquè també volem que la victòria sigui de tothom. Volem ser la majoria més gran possible. Sabem que és possible, sabem que ho tenim a l’abast, sabem que no hi ha res guanyat encara. Només depèn de nosaltres i ho podem fer, aquesta vegada sí, ara sí. Ara és l’hora.
Barcelona, 10 de juliol de 2014
dissabte, 5 de juliol del 2014
Bon dia a tothom,
Nosaltres creiem que aquest serà el dia més gran de la nostra petita història com a entitat. Com a entitat tenim una història curta però com a independentistes portem molts anys anhelant, i molts de nosaltres militant, en la causa independentista.
ja hem entrat al mes de juliol. Això vol dir que ens queden dos mesos justos per arribar a la nostra gran fita: l'11-S/2014.
Aquest 11 de setembre serà gran perquè serà la tercera manifestació massiva que fem. A la segona ens vem superar clarament agafant-nos les mans en armonia des d'Alcanar fins el Pertús. I tant al País Valencià com a la Catalunya Nord es va allargar la Via Catalana pels dos extrems.
La V de Victòria, de Vèncer, de Valentia, de Voler, de Visca la Terra ha d'aplegar el màxim de catalans de tots colors per acabar d'estendre el nostre missatge al món. El 2012 vem sorprendre els mitjans internacionals i els vem fer estar alerta per veure què fèiem el 2013. El 2013 els vem ensenyar que som pacífics i molt ben organitzats, i els mitjans internacionals ja no ens van fallar. I el 2014 han de veure clar que, de fet, ja hem guanyat. Els ensenyarem que ja tenim la majoria necessària per assolir la independència. SENSE COMPLEXES.
L'11 de setembre es podrà fer un càlcul gairebé exacte de quin serà el resultat del Referèndum del 9-N. Com va dir en Vicent Partal: "L'11-S guanyarem la independència". El referèndum el guanyarem al setembre amb l'empenta que ens donarà la proximitat del referèndum escocès i l'energia que ens encomanarà, encara més si pot ser, si el guanyen el 18 de setembre a Escòcia.
PER TOT AIXÒ us volem avisar de què estem preparant les inscripcions als nostres BUSOS CAP A LA INDEPENDÈNCIA.
El 2012 en vàrem fer 8. I vem mobilitzar més de 400 persones
El 2013 en vàrem fer gairebé 9. I vem mobilitzar més de 500 persones
El 2014 JA TENIM 9 BUSOS RESERVATS. I si cal en trobarem més.
Aviat rebreu un correu amb la informació per inscriure-us tant per INTERNET com presencialment a CAL PLANS FOTÒGRAFS
FINS BEN AVIAT
Jordi Jorba i Dordal
Artés per la Independència
dissabte, 21 de juny del 2014
2on Aniversari Pi3Branques d'Artés
PRESENTACIÓ
Ja
fa exactament 2 anys que Artés per la Independència us omple
l'agenda d'actes independentistes i sovint festius. Que us col·lapsa
el correu i que us omple de whats ups.
La
nostra territorial es va constituir el 21 de juny del 2012, tot i que
el nostre primer acte va ser al juliol amb la gran estelada del
Bages a la plaça Vella i la xerrada de l'Enric Larreula, que va
encetar tot un seguit de grans xerrades que ens han animat i
informat.
L'ANC
havia nascut 3 mesos abans i el primer any el creixement de
territorials va ser engrescador. I aquest 2014 amb l'intent
d'il·legalització que va fer la premsa espanyola, els socis i
simpatitzants han crescut de 30.000 a 50.000. I el creixement de
Assemblees Territorials i Assemblees Sectorials ha continuat a bon
ritme.
![]() |
| Pilar de 4 dels Picapolls de la Gavarresa |
Aquest
és el nostre més gran valor.
MANIFEST
En
el nostre segon aniversari us volem explicar els motius pels quals
podem estar contents, orgullosos i esperançats amb el moviment
ciutadà a Catalunya: que recolza un canvi social, la creació d'un
nou estat que ens representi com a catalans i la gestació d'unes
noves bases jurídiques i polítiques que constitueixin aquest estat
i que es conformin entre tots aquests actius socials:
Com
per exemple Omnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Assemblea de
Docents,Enllaçats per la Llengua, El Clauer.cat, Grup de Sobirania
Fiscal, Catalunya Diu Prou, Col·lectiu Wilson........ TOTES LES
SECTORIALS DE L'ANC (que són com a a gremis de l'independentisme).
Totes
les entitats que donen suport al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i
concretament a les 220 entitats de tota mena del Bages, que
donen suport al Pacte Comarcal pel Dret a Decidir.
![]() |
| 3 de 6 dels Picapolls de la Gavarresa |
Si
ens proposem un cosa i ens posem d'acord SOM IMPARABLES. I una bona
prova d'això és que venim d'una dura història de repressió
cultural i social que ens ha fet espavilar, i de quina manera:
1-
Manifestació de l'11 de setembre de 1977. Llibertat, Amnistia i
Estatut d'Autonomia.
2-
Mili KK. Moviment d'insubmisos els últims anys del franquisme i
força anys després fins que a primers dels 80' es va generalitzar
l'opció de l'objecció de consciència.
3-
Nuclears, No Gràcies
En
la història, relativament recent, del nostre país, ara fa 300 anys
que els catalans vem resistir setges llarguíssims a les principals
ciutats de Catalunya, caient Barcelona l'11 de setembre de 1714, i
com a últim bastió, Cardona una setmana més tard, el 18 de
setembre de 1714.
REIVINDICACIÓ
El
setge que patim actualment no és pas militar, sinó legislatiu.
![]() |
| Bastoners d'Artés |
La
majoria de lleis que s'han aprovat des de l'arrivada del PP al govern
espanyol han estat destinades a prendre, de facto, les competències
a les autonomies o a reduir els efectes pràctics d'aquestes
competències, sobretot a Catalunya, a les Illes i al País Valencià.
Els
atacs legislatius a la llengua i cultura diferents de la castellana i
sobretot la reducció de competències de les autonomies i dels
governs locals (Ajuntaments) han allunyat d'antuvi la impossible 3era
via d'en Durant i Felip VI. Que en el millor dels casos seria un
retorn a les 17 autonomies de sempre.
El 9
de novembre VOTAREM!!! però hem de tenir clar i continuar treballant
per convèncer els dubtosos que votar NO implicaria el retorn al 1976
(després de la mort del dictador) en que els hereus del govern de
Franco van continuar al capdavant d'un estat maquillat de democràcia.
La
regressió autonòmica estarà enllestida al final de la legislatura
del bipartidisme més ben entès. PP i PSOE estan d'acord en les
seves qüestions d'estat (Catalunya i Monarquia).
Abans
no acabi aquesta legislatura de regressió i repressió hem d'haver
fet un pas decisiu. Aquest pas, el més important de tots, serà la
gran manifestació de l'11 de setembre de 2014. Aquell dia guanyarem
la independència.
I el
9-N posarem en paper, amb dades i números tots els sentiments que
hem expressat durant aquests dos anys i mig d'història tant actius i
tant il·lusionants.
![]() |
| Lectura del manifest |
En
el nostre 2on aniversari:
Per
molts anys a tots!
I
benvinguts a la Catalunya Lliure!!
![]() |
| 2 anys de samarretes |
Artés
per la Independència
Subscriure's a:
Missatges (Atom)












