ARA ÉS L'HORA

742 persones i 13 autocars a la V-11'S

742 persones i 13 autocars a la V-11'S
Artés va ser al Tram 52 de la Gran Via entre C/ Villarroel i c/ Urgell

diumenge, 30 de novembre del 2014

Consell de Territorials, Sectorials i Exteriors i Declaració de Cornellà de Llobregat

 







 
Ahir dissabte 29 de novembre vem celebrar el 2n Consell de Territorials, Sectorials i Exteriors de l'ANC a Cornellà de Llobregat.
Va ser un molt bon dia per estar tancats tot el dia en un auditori mentre a fora hi havia la llevantada més gran des de fa 20 anys.



 


Durant el matí vem confegir i aprovar la Declaració de Cornellà respecte a la convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya i durant la tarda, en grups de treball vem acordar quin pla de treball cal portar a partir d'ara.
Aquí teniu el text que va sortir del treball i dels diversos posicionaments de totes les assemblees territorials, sectorials i exteriors. Entre elles Artés per la Independència:

El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, després de la mobilització del 9 de novembre passat i en la perspectiva de la propera celebració d’unes eleccions anticipades que prenguin el caràcter de plebiscitàries i donin l’aval definitiu a la constitució de l’Estat Català independent, vol fer pública aquesta:

DECLARACIÓ DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT
 
ANTECEDENTS

1.- El Full de ruta de l’ANC
Quasi vuit mesos després de l’aprovació del Full de ruta a l’Assemblea general de Tarragona (05/04/2014), les etapes incloses en la Via A del Full de Ruta ja han estat superades.
L’escenari c) preveu la celebració d’unes eleccions de caràcter plebiscitari si no ha estat possible celebrar una consulta amb plenes garanties democràtiques. És en la fase on ens trobem ara.

2.- La valoració del 9N
La jornada del 9 de novembre ha representat un punt de no retorn en el procés d’independència nacional. Aquesta nova mobilització s’ha materialitzat en una votació que ha superat les xifres de qualsevol mobilització precedent i en la signatura massiva de la denúncia contra l’Estat espanyol davant les principals institucions internacionals. L’actitud intransigent del Govern espanyol i una utilització política del poder judicial més pròpia de règims passats, ha contribuït a la mobilització massiva del poble català d’aquest 9N que ha plantat cara als intents involucionistes impulsats per les elits espanyoles.

La forma en què s’ha hagut de celebrar aquest 9N, fa necessari que el resultat aconseguit hagi de ser confirmat. Com que no ha estat possible fer-ho mitjançant un referèndum o una consulta legal, caldrà fer-ho mitjançant unes eleccions que es dotin d’un caràcter plebiscitari i que ofereixin un resultat amb una lectura inequívoca. Cal, doncs, centrar l’oferta en els punts comuns i evitar la lluita partidista, que podria portar al desànim d’una part important de l’electorat o, pitjor encara, a la impossibilitat d’una lectura clara dels resultats per part de les institucions internacionals i dels altres estats a qui demanarem el reconeixement.

El 9N, per com es va desenvolupar, ens ha ofert una lliçó inesperada: una part important de la ciutadania catalana ha estat conscient que, votant, desconnectava de l’Estat espanyol i que començava a construir una nova legalitat, la catalana. Alhora, el 9N ha mostrat que la ciutadania ha pres, definitivament, el protagonisme del procés.

3. El paper de l’ANC
A partir de les eleccions que cal celebrar al més aviat possible, cal construir els espais de sobirania que ens permetin avançar en la construcció del nou Estat i les estructures socials i polítiques necessàries per disposar de les eines que facin possible fer un país molt millor, on valgui la pena viure-hi , que combati la corrupció, la precarietat i la pobresa.

És en aquest marc que el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha fet un procés intern per decidir el posicionament de l’ANC en relació amb les eleccions previstes en aquesta fase del procés, la valoració del 9N i el paper de l’ANC en aquest futur immediat. Com a resultat d’aquest procés de debat intern i del posterior debat del Secretariat Nacional fem pública aquesta:

PRESA DE DECISIÓ
1.- Després del 9N el camí per obtenir un mandat democràtic clar i definitiu, que avali que la majoria social del poble català vol la constitució d’un Estat català, passa per la celebració d’unes eleccions “autonòmiques” de caràcter plebiscitari. Aquestes eleccions han de ser la constatació definitiva del suport majoritari del poble català a la constitució del nou Estat, el seu resultat ha de ser inequívoc i ha de poder ser llegit, internacionalment, com a base suficient per iniciar les converses per al reconeixement internacional de l’Estat català.

2.- Aquestes eleccions han de permetre la formació d’un Parlament i d’un Govern que garanteixin el funcionament de l’administració pública d’acord amb criteris de regeneració democràtica i de justícia social i per crear les estructures del nou Estat, mentre es generen els espais de sobirania necessaris que demostrin els beneficis de la independència.

3.- La data de celebració d’aquestes eleccions ha de fer-se pública al més aviat possible, amb l’objectiu de tenir constituït el nou Parlament durant la primavera de l’any vinent. La proposta de l’ANC de celebrar-les el proper mes de febrer és possible si les forces polítiques i socials que donem suport a aquest procés ens posem a treballar immediatament.

4.- Considerem que la proposta feta pel President de la Generalitat el passat dia 25, representa un important salt endavant en el procés de constitució del nou Estat català. Aquesta proposta és un bon punt de partida per fer possible la construcció d’una àmplia unitat política i social entorn d’una candidatura transversal que tingui com a principal objectiu l’assoliment de la independència nacional en el termini més breu possible.

L’ANC assumeix el repte i es compromet a implicar-se a fons perquè sigui possible la configuració d’una candidatura d’aquestes característiques, que respon a les propostes recollides en el nostre Full de ruta i que representi i inclogui totes i cadascuna de les diverses sensibilitats socials i polítiques del sobiranisme.

5.- Una candidatura així només serà possible des de la unitat política i social que ha anat construint-se durant aquest procés i que cal enfortir a partir d’ara. Aquest enfortiment ha de ser el resultat d’un treball col·lectiu que persegueixi la cerca dels punts de coincidència i comenci per definir el “què” i el “com” per decidir, a continuació, el “quan” i només en última instància el “qui”.

6.- De la mateixa manera que hem treballat unitàriament per superar les dificultats sorgides en el moment en què la celebració del 9N va perillar, cal mantenir els espais unitaris de treball per avançar en aquest procés i per construir els acord necessaris que assegurin la celebració de les eleccions com a mitjà per assolir els objectius abans esmentats.

7.- Durant aquesta fase del procés d’independència és fonamental continuar ampliant la majoria social i consolidar la cohesió social. L’Assemblea reforçarà els instruments, recursos i estructura per assolir aquests dos objectius i per ampliar les aliances necessàries per aconseguir-los.

Els eixos principals del nostre treball seran: l’acció política, la pedagogia sobre els beneficis de la independència, la creació permanent i progressiva d’espais de sobirania i la mobilització.

Cornellà de Llobregat, 29 de novembre de 2014.

divendres, 28 de novembre del 2014

Balanç de la GigaEnquesta a Artés
El dissabte 4 d'octubre vem iniciar a Artés la GigaEnquesta, una iniciativa de l'ANC per conèixer la opinió de la gent pel que fa a la creació de les bases per a un nou país. La complexa ambició de l'Assemblea Nacional Catalana va ser arribar a un 80% de les llars catalanes per saber la seva opinió tot aprofitant (implícitament) per promoure la participació el 9 de novembre en la consulta popular.
Al voltant de 50 persones va ser voluntaris a Artés per fer la GigaEnquesta i cadascun va fer més d'una carpeta d'enquestes (cada carpeta tenia una mitjana de 30 enquestes amb 30 adreces concretes on anar a trucar a la porta).
De les 78 carpetes a fer només vem poder fer-ne 58. És a dir el 74% del total. Això vol dir que de les 2428 portes a trucar vem trucar a unes 1500 portes artesenques per saber la opinió dels ciutadans d'Artés respecte a la creació d'un país nou.
La valoració que en fem és molt positiva perquè hem anat a 3 de cada 4 habitatges d'Artés, com s'ha fet, amb més o menys èxit a tot Catalunya, per construir un país nou que sigui de tothom.
Alguns detalls dels resultats:
D’un total de 1500 habitatges visitats a Artés només 570 eren a casa en el moment de la visita.
S'ha de puntualitzar que tant sols es va fer una visita a cada casa. Si en aquell moment no hi havia ningú a casa passàvem a la següent adreça. A moltes cases no hi vem trobar ningú.

421 (28%) han contestat l’enquesta
149 (10%) no volen fer l’enquesta
930 (62%) no obren, domicili inexistent,…

Resultats de les enquestes (d’una mostra de 140) PREGUNTA A PREGUNTA
(els percentatges estan arrodonits)
1.-Si Catalunya fos un estat tindria entre 8.000 i 16.000 milions d’euros més. Com pensa que s’haurien de gastar?

A)Millorar les infraestructures (carreteres, transport públic, aeroport,…). 7 (5%)
B)Millorar els serveis de l’Estat del Benestar (educació, sanitat, pensions…). 108 (77%)
C)Abaixar els impostos. 25 (18%)

2.-Si fem un país nou estarà a les nostres mans decidir com han de ser els serveis públics. Què pensa que és més prioritari?

A)Blindar el sistema sanitari públic. 33 (24%)
B)Millorar l’ensenyament i tot el sistema universitari. 47 (34%)
C)Garantir un habitatge digne per tothom. 59 (42%)

3.-Fer un país nou ens permetria partir de zero i renovar la democràcia. Què li sembla més prioritari?

A)Regular els sous dels polítics i l’acumulació de càrrecs. 26 (19%)
B)Evitar la corrupció amb molt més control. 31 (22%)
C)Exigir transparència per saber com es gasten els nostres diners. 82 (59%)



4.-Catalunya forma part de la UE des del 1986 i paga més del que rep. Si és un estat independent, compleix tots els criteris per a continuar sent membre de la UE. Què li sembla més important de la relació Catalunya-Europa?

A)Tenir l’euro. 12 (8%)
B)Assegurar les relacions comercials amb els altres països europeus. 85 (61%)
C)Ja decidirem si volem o no continuar a la UE. 43 (31%)

5.-Els principals partits que impulsen la consulta reclamen que en el país nou el castellà sigui oficial, a més del català. Què n’opina?

A)És normal, molts catalans tenen el castellà com a primera llengua. 21 (15%)
B)El més important és que a Catalunya es parlin el màxim de llengües: el català, el castellà i moltes més. 119 (85%)

6.-I una última pregunta. Anirà a voltar el dia 9 de novembre?

A)Aniré a votar i ja tinc decidit el meu vot. 111 (80%)
B)Aniré a votar i ja decidiré el meu vot. 23 (17%)
C)No aniré a votar. 4 (3%)



Han contestat l’enquesta en castellà: 6 (4,3%)
Josep Lluís, Artés, 15 de novembre de 2014