S’ha refredat el clima independentista??

Gens, el 9N ens ha donat aire i ànims. I amb uns dies de descans ha semblat que baixés la pressió.

Com diu el sempre savi Vicent Partal, “l’Estat Espanyol no ens fallarà.”

No ho ha pas fet fins ara i no ho farà en un moment tant especial i tant obert com aquest. 

No és que no confiem en la nostra capacitat de mantenir el rumb i de conduir la nau cap a Ítaca, però estem agraïts a l’Estat Espanyol perquè pot ser que rebem un petit incentiu, una empenteta, un cop de mà de l’aparell, tant potent, espanyol. (Dic aparell perquè es tracta d’un estat sense separació de poders). La fiscalia espanyola va fer un requeriment a la fiscalia de Catalunya que va ser rebutjat, i quan Torres-Dulce ha fet el segon requeriment la fiscalia catalana ha estat obligada a obeïr i ja ha presentat la querella contra el President Mas, la Vice-Presidenta Joana Ortega i la consellera d’educació Irene Rigau.

José Utrera Molina, ministre del movimiento franquista, mitjantçant la fundació Francisco Franco ha amenaçat, sí sí, amenaçat a les víctimes del franquisme que li demanen responsabilitats per les últimes execucions franquistes des de la justícia argentina. Si no el deixen tranquil els denunciarà i pot ser que acabin al banc dels acusats. No en va tenir prou signant la sentència de mort de Salvador Puig Antich el 1974.

Que Utrera Molina hagi fet servir la plataforma de la Fundació Francisco Franco per difondre les seves amenaces diu molt de la credibilitat que aquest personatge i els que el segueixen donen a aquesta fundació, exemple de qualsevol democràcia moderna. Un diari o una televisió pública no hagués tingut prou credibilitat entre els seus amics. L’aparell de l’estat es retroalimenta i viu dins del seu cercle viciós.

Gràcies a això, gràcies a la miopia que els fa creure que estan totalment legitimats per continuar en el poder a qualsevol preu continuen creant-nos independentistes i ara ens poden fer fer el cop de cap definitiu.

Si el feixisme desacomplexat de la Fundación Francisco Franco, de la FAES i dels exministres franquistes i els seus descendents; i la influència en la fiscalia, o més ben dit, la no separació de poders a Espanya es conjuren en un pas més, i accepten a tràmit la querella contra Mas, Ortega i Rigau,... si els inhabiliten haurem guanyat la partida. Els diputats dels quatre partits proconsulta ja s’han autoinculpat pels possibles delictes comesos el 9N.

Hem sabut jugar molt bé fins ara, però si tiren endavant la querella presentada hem de moure la reina. I la reina és el poble altre cop. Una autoinculpació en massa davant dels jutjats de guàrdia els bloquejaria.

I una mobilització dels respresentants del poble ha de ser paral·lela. Diguem-n’he assemblea de càrrecs electes, diguem-n’he caputxinada o tancada, però en tot cas els nostres representants hauran de fer el pas definitiu. Aquest cop sí. I més endavant ja farem un referèndum o el que calgui per donar-hi el suport popular.

La seva reina està clar que és el poder judicial, la nostra és molt més potent: 2.000.000 de persones mobilitzades, 1.800.000 votants del Sí Sí, i 500.000 més a favor de consultar al poble.

Necessitem una declaració d’independència que ens posarà a la mateixa lliga que l’estat espanyol, acte seguit cal una convocatòria de referèndum, i un cop guanyat, la proclamació d’independependència davant del món.

I pensem-hi, quan ells vulguin negociar els termes del deute públic hem de tenir ben presents tots els moviments de la partida d’escacs. Las partida acaba en taules per poder negociar d’igual a igual però el deute públic va a nom del Reino de España. Enlloc diu Generalitat de Catalunya i encara menys República Catalana.

Cada dia estem més desconnectats de l'Estat Espanyol i al final només cal un pas administratiu. Però és totalment necessari per deixar d'estar sotmesos com a súbdits d'un regne que no ens respecta i que ens criminalitza.

Jordi Jorba i Dordal