ELECCIONS AL SECRETARIAT NACIONAL

Aquest dissabte 10 de maig hem celebrat eleccions al secretariat nacional de l'Assemblea Nacional Catalana per segona vegada en la curta història de l'ANC. Història que va començar el març de 2012 amb l'assemblea general constituent.

En aquella assemblea, a més de votar el primer secretariat nacional a ma alçada (si comptéssim aquesta votació, ja en tindríem tres), vem aprovar els estatuts i el full de ruta de l'entitat. Com que ja es preveia que aquesta no seria una entitat qualsevol, com que es preveia que seria una entitat molt i molt enfeinada per un objectiu que se'ns fa més urgent cada dia que passa, vem aprovar fer eleccions al Secretariat Nacional cada any. I així s'ha acomplert en els dos anys d'història de l'entitat.

Els resultats oficials encara no han sortit però jo crec que no és agosarat avançar-vos que és normal que, quan un SN ha tingut tants d'èxits i tant sonats com ja coneixeu tots, aquest SN torni a ser escollit en major part.

Noms com Jaume Marfany, Ignasi Termes, Ferran Civit, Rosa Alentorn, i fins i tot Josep Emili Puig a nivell de la Regió 7, segur que us sonen. I si us anomenem a una persona que ha liderat sense estridències i sense personalismes, segur que tots ja esteu pensant en la Carme Forcadell.

Us hem de dir que també hi ha hagut sectors crítics amb l'actual SN que s'han presentat a les eleccions i, entenent que qualsevol iniciativa de canvi és per anar a millor, estem segurs de que això és signe de la salut democràtica d'aquesta nostra entitat.

Esperant, doncs, els resultats oficials que seran publicats en breu, volem felicitar els més de 52.000 socis de l'Assemblea Nacional Catalana. Penseu que uns 20.000 sou nous socis des de l'ofensiva de l'opinió publicada espanyola contra la nostra entitat relacionant-la, amb arguments patètics, amb l'entramat d'ETA i de Terra Lliure.

Felicitats a tots per formar part d'una grandíssima entitat. Grandíssima pel nombre de socis, però sobretot per l'activitat incansable que porta a terme i que continuarà portant fins l'11 de setembre i fins el 9 de novembre.

Des de la diada fins el #9-N es farà almenys un acte cada dia amb mosaics que apel·laran als grans mandataris mundials reclamant el Dret a l'Autodeterminació. I el #9-N VOTAREM, decidirem sobre les dues preguntes que avalen 87 diputats del Parlament de Catalunya.

Però n'estem segurs que el dia que serà decisiu per aconseguir la independència del nostre país serà l'11 de setembre del 2014. La diada del Tricentenari. 

Una diada en que commemorarem la resistència d'un any i mig de setge salvatge de l'exèrcit de Felip V però sobretot ja podrem celebrar la resistència pacífica que hem portat a terme durant 300 anys. Resistència exemplarment pacífica aguantant prohibicions de cultura i llengua catalana, increment brutal de tributs des del primer dia dels 300 anys i afusellaments sumaríssims de militars, civils i fins i tot del President Companys. RESISTÈNCIA PACÍFICA QUE HA DE CONTINUAR FINS AL FINAL

Com va dir en Vicent Partal a la Sala 2 de gener d'Artés: "aquesta diada, amb la grandíssima participació que hi ha d'haver a la manifestació que es faci (encara no se sabia que organitzaríem una V de Victòria, de Via, de Valor, Veritat...), AQUEST 11 DE SETEMBRE GUANYAREM LA INDEPENDÈNCIA"

I jo li voldria afegir:

I AL DARRERA HI ANIRÀ LA RESTA DE PAÏSOS CATALANS. Només cal que persona per persona ho vulguin.

Jordi Jorba i Dordal

Artés per la Independència

El #9N ja el tenim aquí

Ja sabem que encara falten 6 mesos, mig any, perquè exercim el nostre dret a vot, el nostre dret a l'autodeterminació. Sigui en un referèndum vinculant o en una consulta sense validesa jurídica. Però no parem, ni un segon, de treballar pel nostre anhel. 

Estem segurs que el 9 de novembre hem de votar, hem de dir #Sí-Sí, a les dues preguntes plantejades per 87 diputats sobre 135 del nostre Parlament. Que és el més antic d'Europa. Ni els anglesos, que ens van abandonar a la voluntat dels borbons ara fa 300 anys, ens guanyen pel que fa a democràcia, a voluntat dialogant i tolerància.

Però la tolerància mai ha de ser més gran que la fermesa del que és just. La solidaritat amb els que menys tenen no ens pot fer més pobres que aquells a qui hem ajudat durant 300 anys. I aquesta és la paradoxa que es dóna en la relació de vassallatge que ha establert l'estat espanyol amb nosaltres. Una relació que sota l'escut de la Constitució i de la transició s'ha vestit de democràcia d'aprenents després d'una de les repressions polítiques més dures d'Europa durant 40 anys de postguerra, de franquisme.

Els fills i néts dels poderosos d'aquella época tant negre, després d'una guerra civil que es va acarnissar especialment amb Catalunya i Euskadi, continuen sota les ordres dels mercats, de la troica i d'entitats feixistes com la FAES.

PER TOT AIXÒ NOSALTRES VOLEM DIR #SÍ-SÍ

Tenim la pancarta signada i sense signar. De 70X80cm

Aquesta és la nostra resposta a les dues preguntes que s'han de plantejar el #9N. No en volem cap altra. I la convocatòria de la CONSULTA ÉS INEL·LUDIBLE.

Ajudeu-nos a difondre aquest missatge. PENGEU LA VOSTRA PANCARTA AL BALCÓ.

Les trobareu a Cal PLANS FOTÒGRAFS

per només 7€

INUNDEM CATALUNYA DE #SÍ-SÍ

Artés per la Independència

Hem passat una bona Fira d'Artés entre amics

Aquest cap de setmana de Fira d'Artés no podem dir que no hagi plogut perquè ho va fer dissabte a la nit, però podem estar contents perquè durant les hores de fira la pluja ens ha respectat i fins i tot ha fet un bon sol.

Artés per la Independència hi ha tornat a ser present per segona vegada en la nostra petita història de menys de 2 anys.
Vem crear un bon espai de trobada per a xerrar tranquil·lament amb un refresc a les mans i alguna cosa per picar a taula. Mentrestant en dues paradetes separades teníem l'urna de Signa Un Vot, que diumenge va quedar ben plena, i les samarretes, llibres i arrecades que ens ajuden a autofinançar-nos.

L'espai de l'antic mercat va ser acollidor

El Signa Un Vot va continuar fent feina

La nostra estratègia de ser a tots els actes és lenta però efectiva. Sense l'agressivitat d'anar a trobar la gent i esperant que les persones vinguin a informar-se, a omplir una instància de Signa Un Vot o a comprar una estelada anem arribant poc a poc a cada vegada més gent. I n'estem molt contents.

La nostra exposició també hi va ser

MOLTES GRÀCIES a tots els que veu venir a fer un beure amb nosaltres, als veïns del davant que ens van deixar penjar la pancarta al seu balcó i gràcies a l'Ajuntament per donar-nos permís i deixar-nos l'equip de so i la connexió elèctrica.

Amb una setmana hem fet 3 actes ben importants

El dijous dia 10 d'abril vàrem fer el tercer acte de la nostra agenda artesenca del segon trimestre del 2014:
La Patrícia Gabancho, una periodista, escriptora i tertuliana planera com ningú, un cop vaig haver-la presentat em va dir: "ara tu ja pots baixar de l'escenari i tornes quan fem el col·loqui". Fet que em va anar perfecte per poder fer alguna foto i prendre notes del que dèia.
Ens va explicar les condicions en que es trobaven "les dones i els homes" del 1714, sobretot després de la derrota:
-En FelipV estava obsessionat amb els catalans, igual que l'actual govern del PP.
-Anglaterra va perdre la guerra sacrificant Catalunya tot i que a l'últim moment ja enviaven un barco des de Mallorca per ajudar-nos. Els anglesos encara se senten en deute amb nosaltres.
-La noblesa catalana era Felipista i la burgesia creixent era Austriacista. També com ara si entenem que la noblesa equivaldria al senyor Abertis o el senyor La Caixa, per exemple.
-El 1760 ja es fa el primer memorial de greuges que se centrava en la pèrdua de competències en el règim municipal. Aquest punt és el més actual ja que s'acaba d'aprovar una moció al nostre ajuntament posicionant-se en contra de la nova llei de règim local del PP.

Presentació de la Patrícia Gabancho

Sala pràcticament plena en el primer dijous en que programem una xerrada

 El divendres dia 11 es va fer un nou acte d'entrega de documents a l'Agència Tributàra Catalana, aquest cop estrenant l'oficina del carrer Major de Manresa que aprofita les oficines de la diputació de Barcelona.
Aquest és el tercer cop que Artés, representat pel seu alcalde, Josep Candàliga, paga els impostos d'IRPF i la resta d'imppostos de recaptació espanyola mitjançant l'ATC.

Grup d'empresàries que han presentat els seus impostos a la flamant ATC

I diumenge vàrem fer l'esperada visita al Born CC de Barcelona on vem aprendre moltíssim i vem agafar aire per continuar la nostra lluita:

Tres grups d'entre 17 i 18 persones, 52 en total. Un bus pràcticament ple. Per un preu tant ajustat com 15euros vem poder visitar les exposicions en visita lliure i vem fer la visita guiada que ens va explicar la vida diària de fa 300 anys a Barcelona en un barri de comerciants, artesants i hostalers que sorprenentment vivien prou bé si obviem que no tenien ni aigua corrent ni electricitat però que tenien una bona colla de beuratges a les tabernes i 110 dies de festa als carrers del barri.

El primer grup a punt d'entrar en la casa més important del jaciment. 

FE D'ERRATES:
LA MAGDA ORANICH VA HAVER DE CANVIAR-NOS LA DATA, VINDRÀ EL 31 DE MAIG

Xerrada amb Patrícia Gabancho

A cal Plans us esperen per apuntar-vos al BUS per anar al BORN CC.

ENCARA TENIM  20 PLACES A 15€ VIATGE+VISITA GUIADA+VISITA LLIURE  A LES EXPOSICIONS

TANQUEM INSCRIPCIONS AQUESTA SETMANA

Marxearem a les 10h de davant del Kanal i tornarem a ser a Artés al voltant de les 8 del vespre. Dinar lliure

Xerrada 15 de Febrer

Tertúlia divendres 7 de febrer

Aquí teniu el MANIFEST DEL PACTE COMARCAL PEL DRET A DECIDIR.
Esperem que s'hi adhereixin TOTES les entitats artesenques

PACTE DEL BAGES PEL DRET DE DECIDIR

La nació catalana es va constituir al llarg de molts segles a través dels quals es van anar creant les seves característiques nacionals distintives, que avui són compartides per diversos territoris. En el cas concret de Catalunya l’esforç per preservar aquelles característiques ha estat constant. Tenint en compte només el segle XX trobaríem mostres molt nombroses d’aquell esforç, especialment durant el franquisme i els anys posteriors. Més tard, la necessitat d’ampliar l’autonomia limitada aconseguida l’any 1979 va comportar la redacció d’un nou Estatut, que va ser aprovat en referèndum pel poble català el 2006. Però quatre anys després el Tribunal Constitucional es va oposar a la voluntat popular dictant una sentència que eliminava aspectes fonamentals de l’Estatut aprovat. Aquesta imposició va donar origen a la multitudinària manifestació del 10 de juliol de 2010, a les consultes populars sobre la independència que van tenir lloc a tot Catalunya entre 2010 i 2012, a la multitudinària manifestació de l’11 de setembre de 2012 i a l’extraordinària Via Catalana per la Independència de 2013.

Característica bàsica d’aquestes grans mobilitzacions ha estat el seu caràcter transversal i no partidista i l’impuls fonamental que hi ha donat la societat civil. D’altra banda la reivindicació essencial d’aquelles amplíssimes mobilitzacions ciutadanes és la voluntat generalitzada que els catalans puguem exercir el nostre dret de decidir, de manera absolutament democràtica i pacífica, com qualsevol altra nació del món. Exercint aquest dret els ciutadans hem de poder expressar lliurement quina relació volem mantenir amb l’Estat Espanyol o amb la Unió Europea, per exemple, fins a arribar a constituir un Estat independent, si així ho vol la majoria dels ciutadans.  

També les organitzacions polítiques majoritàries han actuat amb responsabilitat i consens. El 23 de gener de 2013 el Parlament de Catalunya aprovava per considerable majoria (85 vots a favor, 41 en contra i dues abstencions) una declaració de sobirania en què s’afirmava de manera contundent que el poble de Catalunya té caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà. Aquesta declaració és la base argumental per reclamar l’exercici del dret de decidir. El dia 12 de desembre de 2013, altra vegada, els grups polítics majoritaris, en deliberació amb el president de la Generalitat, van acordar la pregunta i la data del referèndum que ha de representar l’exercici concret del dret de decidir.

La negativa immediata de l’Estat a permetre la celebració d’aquest referèndum engega un procés en què serà fonamental la ferma voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya i la unitat entre la societat civil i les organitzacions polítiques majoritàries. Cal, per tant, eixamplar encara més la base social dels partidaris del dret de decidir i fer l’esforç d’incorporar-hi grups, entitats, associacions i col·lectius de tota mena perquè tots inclouen persones -parlin la llengua que parlin, hagin nascut a Catalunya o no- que estimen el nostre país, el defensen i volen que els ciutadans de Catalunya puguem decidir lliurement el nostre futur. Una vegada més no es tracta de cap opció partidista, com ho demostra la diversitat de les forces polítiques que hi donen suport. Es tracta del dret i fins i tot del deure que tenen tots els ciutadans de Catalunya, de poder expressar democràticament la seva opinió en aquest moment històric.         

Per totes aquestes raons i considerant els

moments històrics que viu el nostre país,  

La junta de l’entitat..................................................................................

reunida el dia ............. de ...................... de 2013,

MANIFESTA:

• El suport a la nostra màxima institució nacional, el Parlament de Catalunya, per la Declaració de Sobirania del Poble de Catalunya que es va aprovar per gran majoria el 23 de gener de 2013, en què s’explicita que el poble català és subjecte polític i jurídic plenament sobirà, i per tant, capacitat per decidir lliurement el seu futur.

• El suport igualment a la decisió de les forces politiques majoritàries (que ha obtingut també el consens de destacades organitzacions de la societat civil) de convocar un referèndum sobre el futur de Catalunya el 9 de novembre de 2014, així com la pregunta corresponent.

• El compromís de l’entitat o organització signant de donar coneixement als seus membres de la decisió d’adherir-se al PACTE DEL BAGES PEL DRET DE DECIDIR, participant en les trobades, reunions o assemblees que es puguin convocar, així com participar en les iniciatives o actuacions que s’emprenguin des de la societat civil, sempre de caràcter pacífic i democràtic, i d’acord amb les possibilitats i característiques de l’entitat.