Aquest dissabte 10 de maig hem celebrat eleccions al secretariat nacional de l'Assemblea Nacional Catalana per segona vegada en la curta història de l'ANC. Història que va començar el març de 2012 amb l'assemblea general constituent.
En aquella assemblea, a més de votar el primer secretariat nacional a ma alçada (si comptéssim aquesta votació, ja en tindríem tres), vem aprovar els estatuts i el full de ruta de l'entitat. Com que ja es preveia que aquesta no seria una entitat qualsevol, com que es preveia que seria una entitat molt i molt enfeinada per un objectiu que se'ns fa més urgent cada dia que passa, vem aprovar fer eleccions al Secretariat Nacional cada any. I així s'ha acomplert en els dos anys d'història de l'entitat.
Els resultats oficials encara no han sortit però jo crec que no és agosarat avançar-vos que és normal que, quan un SN ha tingut tants d'èxits i tant sonats com ja coneixeu tots, aquest SN torni a ser escollit en major part.
Noms com Jaume Marfany, Ignasi Termes, Ferran Civit, Rosa Alentorn, i fins i tot Josep Emili Puig a nivell de la Regió 7, segur que us sonen. I si us anomenem a una persona que ha liderat sense estridències i sense personalismes, segur que tots ja esteu pensant en la Carme Forcadell.
Us hem de dir que també hi ha hagut sectors crítics amb l'actual SN que s'han presentat a les eleccions i, entenent que qualsevol iniciativa de canvi és per anar a millor, estem segurs de que això és signe de la salut democràtica d'aquesta nostra entitat.
Esperant, doncs, els resultats oficials que seran publicats en breu, volem felicitar els més de 52.000 socis de l'Assemblea Nacional Catalana. Penseu que uns 20.000 sou nous socis des de l'ofensiva de l'opinió publicada espanyola contra la nostra entitat relacionant-la, amb arguments patètics, amb l'entramat d'ETA i de Terra Lliure.
Felicitats a tots per formar part d'una grandíssima entitat. Grandíssima pel nombre de socis, però sobretot per l'activitat incansable que porta a terme i que continuarà portant fins l'11 de setembre i fins el 9 de novembre.
Des de la diada fins el #9-N es farà almenys un acte cada dia amb mosaics que apel·laran als grans mandataris mundials reclamant el Dret a l'Autodeterminació. I el #9-N VOTAREM, decidirem sobre les dues preguntes que avalen 87 diputats del Parlament de Catalunya.
Però n'estem segurs que el dia que serà decisiu per aconseguir la independència del nostre país serà l'11 de setembre del 2014. La diada del Tricentenari.
Una diada en que commemorarem la resistència d'un any i mig de setge salvatge de l'exèrcit de Felip V però sobretot ja podrem celebrar la resistència pacífica que hem portat a terme durant 300 anys. Resistència exemplarment pacífica aguantant prohibicions de cultura i llengua catalana, increment brutal de tributs des del primer dia dels 300 anys i afusellaments sumaríssims de militars, civils i fins i tot del President Companys. RESISTÈNCIA PACÍFICA QUE HA DE CONTINUAR FINS AL FINAL
Com va dir en Vicent Partal a la Sala 2 de gener d'Artés: "aquesta diada, amb la grandíssima participació que hi ha d'haver a la manifestació que es faci (encara no se sabia que organitzaríem una V de Victòria, de Via, de Valor, Veritat...), AQUEST 11 DE SETEMBRE GUANYAREM LA INDEPENDÈNCIA"
I jo li voldria afegir:
I AL DARRERA HI ANIRÀ LA RESTA DE PAÏSOS CATALANS. Només cal que persona per persona ho vulguin.
Jordi Jorba i Dordal
Artés per la Independència
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada