PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE LA
LLEI DE CONSULTES POPULARS NO REFERENDÀRIES
1.
Podia la Generalitat fer una llei de consultes?
Sí.
L’article 122 de l’Estatut
atribueix a la Generalitat la competència exclusiva per regular i convocar tot
tipus de consultes populars no referendàries en l'àmbit de les seves
competències. Aquest article no va ser anul·lat per la sentència del TC de
2010.
2.
Una consulta i un referèndum, són el mateix o no?
Legalment es distingeix entre els
referèndums i les consultes no referendàries. En línies generals, els
referèndums són una classe de consultes dirigides al conjunt de persones que
formen el cens electoral, utilitzant els recursos administratius i les garanties
pròpies de les eleccions. Les consultes són un altre mecanisme per conèixer
l’opinió de la població, però adreçades a un col·lectiu diferent del que
integra el cens electoral i sense utilitzar els recursos de l’administració
electoral.
3.
És vinculant el resultat d’una consulta?
No.
Però tampoc ho és el resultat dels
referèndums, excepte el dels previstos per a la modificació de la constitució i
l’aprovació dels estatuts d’autonomia, que són els únics legalment vinculants.
Tot i així, la llei de consultes preveu que la institució convocant s’ha de
pronunciar sobre les conseqüències del resultat en el termini de dos mesos des
de la celebració de la consulta.
4.
Aquesta llei s’ha fet només per a la consulta del
9N?
No.
Aquesta és una llei general de
consultes no referendàries. Les consultes poden ser d’àmbit nacional, si es
refereixen a tota Catalunya, o d’àmbit local, ja sigui municipal o
supramunicipal. També poden ser de caràcter general, obertes a tota la població
legitimada per participar en una consulta, o bé de tipus sectorial, és a dir,
adreçades només a un col·lectiu concret per raó de l’objecte específic de la
consulta. A més, la llei regula altres mitjans de participació pública:
enquestes, audiències públiques i fòrums de participació.
5.
I el 9N què serà, una consulta o un referèndum?
Per conèixer l’opinió de la
població sobre el futur polític de Catalunya es podia convocar un referèndum,
però l’Estat espanyol, que és qui té la competència per convocar-lo, s'hi nega.
També s'ha negat a cedir puntualment a la Generalitat la competència per
convocar un referèndum per la via de l'article 150.2 de la Constitució. Per
això, s’ha optat per crear una legalitat pròpia, la llei de consultes, que
permet preguntar l’opinió dels ciutadans mitjançant votació, sense necessitat
del permís de l’Estat, però sense poder usar el cens ni els mitjans de
l’administració electoral.
6.
La consulta del 9N és un referèndum encobert?:
Des del punt de vista legal i
formal no ho és. Establertes les diferències formals entre els dos tipus de
consultes (referèndums i consultes no referendàries) no existeixen matèries i
assumptes vedats a l’opinió i exclosos del parer ciutadà, ni tan sols quan la
població d’un territori en general és consultada des d’instàncies
institucionals. Sostenir el contrari és fer
una interpretació molt restrictiva
de la llibertat d'expressió i del principi de participació política de la
ciutadania.
7.
Preguntar sobre la independència de Catalunya forma
part de les competències de la Generalitat?
La competència de la Generalitat
és demanar i conèixer l’opinió dels ciutadans sobre una determinada actuació,
decisió o política pública mitjançant votació per orientar l’actuació política
de la Generalitat.
8.
I quin sentit té preguntar sobre la independència,
si la Generalitat no té competències per proclamar-la?
La delimitació del possible objecte d’una
consulta comprèn, no solament les competències materials en sentit estricte,
sinó també el conjunt de funcions i facultats d’iniciativa i impuls polític
atribuïdes a les institucions catalanes. Així, la Generalitat té capacitat
d’iniciativa legislativa per promoure la modificació de qualsevol aspecte de la
legislació estatal, inclòs modificar la constitució espanyola. Per tant, en
democràcia és lògic voler conèixer l’opinió de la població sobre qualsevol
qüestió del debat polític, inclosa la independència, encara que les
conseqüències derivades de l'opinió expressada quedin limitades per les
prescripcions constitucionals.
9.
Doncs, per què el govern espanyol del PP i el PSOE
diuen que la consulta del 9N és il·legal o no serveix per preguntar per la
independència?
Insisteixen que es tracta d'un
referèndum encobert, que només pot autoritzar l'Estat. També sostenen que la
Generalitat només pot preguntar sobre qüestions de la seva competència material
directa, oblidant que l'àmbit competencial inclou també les facultats de la
Generalitat per actuar i presentar iniciatives polítiques en els òrgans comuns
de l'Estat. A la pràctica, però, el seu únic interès és evitar tot el que pugui
posar en qüestió la unitat territorial d’Espanya i temen que el resultat de la
consulta pugui ser favorable a la independència. En un context realment
democràtic, preguntar l’opinió de la població sobre qualsevol qüestió política
no pot ser mai il·legal, mentre que impedir-ho suposa limitar la democràcia.
L’únic que seria contrari a la constitució espanyola, i per tant il·legal,
seria proclamar la independència.
10. Qui pot
convocar una consulta com la del 9N?
Com que és una consulta d’àmbit
nacional, pot ser convocada pel President, el Govern i el Parlament, així com
també un 10% dels municipis la població dels quals sumi almenys 500.000
habitants. També cap la convocatòria per iniciativa ciutadana.
11. Si no es
pot utilitzar el cens, qui pot participar en la consulta del 9N?
Els detalls s’establiran
mitjançant el decret de convocatòria de la consulta, però la llei preveu que
poden ser cridats a participar-hi: (i) els majors de 16 anys que tinguin la
condició política de catalans d’acord amb l’Estatut i els catalans residents a
l’estranger que s’hagin inscrit en un registre especial creat amb aquest
efecte; (ii) els majors de 16 anys nacionals d’un estat de la Unió Europea
inscrits al Registre de Població de Catalunya que acreditin almenys 1 any de
residència legal continuada immediatament anterior a la convocatòria; i (iii)
els majors de 16 anys d’altres estats inscrits a l’esmentat Registre que
acreditin la residència legal durant almenys 3 anys.
12. Això vol
dir que tots els catalans residents a l’estranger i els estrangers residents a
Catalunya podran votar el 9N?
No.
La llei crea el Registre de
participació en consultes populars no referendàries. Aquest registre integrarà
les dades del Registre de Població de Catalunya i del Registre de catalans a
l’exterior. Un cop convocada la consulta, s’establirà un període per a què els
catalans residents a l’estranger i els estrangers residents a Catalunya puguin
manifestar la seva voluntat de participar a la consulta. D’aquests col·lectius
només podran votar aquells que prèviament hagin manifestat la seva voluntat de
fer-ho.
13. I per què
no poden votar els catalans residents a la resta de l'Estat?
D'acord amb el marc legal actual,
la definició política de català és "espanyol empadronat a Catalunya".
Els catalans empadronats fora de Catalunya no tenen legalment la condició
política de catalans i tampoc no poden votar a les eleccions del Parlament. Cal
recordar que no s'està debatent una qüestió de nacionalitat.
14. I si algú
no vol que s’utilitzin les seves dades personals emparant-se en la normativa de
protecció de dades?
La llei preveu que per a la comunicació i
l’actualització de les dades no es requereix el consentiment de l’interessat.
Per tant, ningú s’hi podrà oposar.
15. Dins de
quin termini s’ha de celebrar la consulta?
La consulta ha de tenir lloc en un
termini d’entre 30 i 60 dies naturals comptats des de l’endemà de la publicació
del decret de convocatòria.
16. Com ha de
ser la pregunta d’una consulta?
Una consulta pot contenir una o
més preguntes o propostes. Les respostes només podran ser afirmatives,
negatives o en blanc. Són nul·les les paperetes que no s’ajustin al model
oficial o que hagin patit alteracions que no permetin saber el sentit de
l’opinió expressada. Si hi ha diferents preguntes o propostes, poden ser
successives o alternatives. Si són successives s’han de referir al mateix
objecte i si són alternatives han de ser mútuament excloents. En tot cas, la
pregunta, preguntes o propostes han de ser formulades de manera neutra, clara i
inequívoca.
17. Si no és
possible utilitzar l’administració electoral ni de justícia, com es pot
garantir que la consulta del 9N tingui garanties?
La llei preveu un sistema propi i
específic de garanties. Per a les consultes d’àmbit nacional el sistema està
integrat per una Comissió de Control, una Comissió de Seguiment per a cada
delegació territorial de la Generalitat i les meses de consulta.
18. Què és i
quines funcions té la Comissió de Control?
És un òrgan permanent format per 7
juristes i politòlegs designats per Parlament per a cada legislatura. La seva
funció principal és vetllar per què les consultes s’ajustin als principis i
requisits legals i es respecti el procediment. Provisionalment faran les seves
funcions la Comissió de Control prevista en la Llei d’Iniciativa Legislativa
Popular.
19. Què són i
què fan les Comissions de Seguiment?
Són òrgans nomenats especialment
per a cada consulta i per a cadascuna de les delegacions territorials de la
Generalitat. Cadascuna de les Comissions de seguiment està integrada per 5
juristes i politòlegs designats per la Comissió de Control. Entre d’altres
funcions, són responsables de les operacions de recompte i resoldre queixes,
consultes o incidències.
20. I les
meses de consulta?
Són els òrgans davant els quals es
fan les votacions presencials. Estan formades per un president i dos gestors
designats per sorteig públic entre les persones majors d’edat inscrites en el
registre de participants. Es poden constituir meses de consulta a l’estranger.
Correspon a les meses de consulta, entre d’altres funcions, facilitar la
participació, identificar els participants, custodiar la llista de persones
legitimades per votar a la mesa de consulta corresponent i fer públicament el
recompte provisional de respostes.
21. Està
prevista l’existència d’interventors?
No.
Però la llei preveu que les
organitzacions socials i professionals interessades puguin formar part del
procés de la consulta. Tenen la condició d’interessades les organitzacions amb
personalitat jurídica que tinguin una finalitat relacionada amb l’objecte de la
pregunta. Les formacions polítiques representades al Parlament de Catalunya
tenen en tot cas la condició d’organització interessada.
22. Com serà
la campanya de la consulta?
La llei preveu que es faci
campanya i debat públic informatiu i per facilitar el contrast de posicions
sobre l’objecte de la consulta i demanar el suport a les persones legitimades
per participar-hi. La campanya s’inicia l’endemà de la publicació del decret de
convocatòria i acaba a les zero hores del dia de votació. És a dir, no hi ha
dia de reflexió.
23. Quines
són les modalitats de votació previstes?
Es pot votar presencialment o de
forma anticipada. El vot electrònic, de forma presencial o telemàtica, només
serà possible quan es reguli reglamentàriament. La votació presencial ordinària
es fa mitjançant paperetes i en sobre de votació tancat, que s’introdueix en
una urna. La votació anticipada, si el decret de convocatòria la preveu,
s’haurà de sol·licitar i es podrà fer per correu o per dipòsit en el lloc on
s’estableixi a tal efecte i en el període que es prevegin en el decret de
convocatòria.
24. Qui fa el
recompte dels vots i declara el resultat?
Correspon a les meses de consulta
fer públicament el recompte provisional de les respostes de cada mesa i
correspon a les Comissions de Seguiment fer el recompte del respectiu àmbit
territorial i informar-ne la Comissió de Control. La declaració del resultat
global l'ha de fer la Comissió de Control.
25. I què
passa si el govern espanyol impugna la llei de consultes i/o el decret de
convocatòria?
L'admissió a tràmit de la
impugnació de disposicions autonòmiques davant el Tribunal Constitucional
suposa la seva suspensió automàtica per un període de 5 mesos, dins del qual
s'ha de dictar sentència o aixecar o ratificar la suspensió.
26. Seria una
il·legalitat celebrar la consulta amb la llei de consultes i/o el decret de
convocatòria suspesos?
Tècnicament ho seria. Altra cosa
és el valor polític que es vulgui donar i el cas que es vulgui fer a les
resolucions del Tribunal Constitucional, que amb la sentència de l'Estatut i
d'altres ha demostrat que no és un òrgan independent ni neutral, sinó que per
la forma de designació dels seus magistrats està altament polititzat.
